Es va fer dona, i el pare començava a buscar-li pretendents. Tanmateix, no volia seguir els pasos de la seva mare (que va ser casada a contracor per un pacte entre families burgeses) i decidí llaurar-se un futur per no haver de dependre mai de cap home. El feminisme no estava molt ben vist, però s'albiraven canvis i ella creia que algun dia les dones podrien viure i votar amb plena llibertat. Va aconseguir que els seus pares li paguessin els estudis a l'Escola Superior de Bibliotecàries de Barcelona, que tenia gran reputació i li serviria per continuar amb el negoci familiar. Però a canvi, quan tingués el títol de Bibliotecària, hauria de tornar i enfrontar-se a la ferma determinació del seu pare de casar-la amb algun jove hereu gironí.
Va arribar a Barcelona amb vint anys. Allà va fer moltes amistats. Es va unir a diversos col·lectius feministes i republicans, on va aprendre coses impròpies de jovenetes de la seva classe. Eren temps de dictadura, en Primo de Rivera oprimia les classes treballadores i castigava amb duresa qualsevol acte de desobediència civil. Sovintejaven els actes violents, tant de dretes com d'esquerres. Viure en un ambient així, la va radicalitzar en les seves idees, i tot i ser filla de burgesos, decidí renunciar a la seva bona posició i encarar-se a sa familia. Quan tornà a Girona, tenia 23 anys, i ja era bibliotecària. Era 1931 i acabava d'instaurar-se la república catalana. I per fi s'havia aprovat el sufragi femení. Les dones ja podien votar.
Els seus pares li van presentar molts pretendents, i alguns d'ells fins i tot li van agradar. Però tots tenien quelcom en comú. La volien seva, la creien una propietat. Cap d'ells la deixaria treballar a la llibreria ni exercir de bibliotecària, doncs la dona d'un jove hereu, la muller d'un petit burgés, no havia de treballar ni embrutar el nom familiar fent tasques de gent de classe baixa. Així doncs, va engegar tots els pretendents, avergonyint a la seva familia, que veia que la filla se'ls hi quedaria fadrina.
Va treballar a la llibreria del pare fins que va rebre una trucada (eren de les poques families que tenien un telèfon propi a casa). L'oncle Genís de Banyoles, el germà gran del seu pare, amb qui havia estiuejat des dels vuit fins als 14 anys, havia mort ofegat a l'estany. El notari procurador de l'oncle demana la presència de Magalí a l'acte de repartició de l'herència, doncs ella hi figura com beneficiària d'una part.
Magalí agafa el petit tren que uneix Girona i Banyoles i es dirigeix cap al seu destí, sense saber ben bé per què els seus pares no han volgut acompanyar-la a l'enterrament. S'adona que feia anys que no parlaven de l'oncle Genís, i que potser van deixar d'enviar-la a estiuejar allà per una desavinença entre germans de la que no n'era conscient.
Físic i personalitat
